Rogativa de Catí a Sant Pere de Castellfort

Enviament acumulat
Guarda ací els servicis, establiments i activitats que marques com a favorits i envia'ls al teu correu per a consultar-los més tard.

Esborrar tot
Envia

Cada primer dissabte i diumenge de maig, els veïns de Catí i els acompanyants i caminants recorren el camí circular que els porta a Sant Pere de Castellfort, conegut com a Rogativa de Catí a Sant Pere de Castellfort.

La peregrinació de Catí és una de les més arrelades a l'interior de Castelló. Des del segle XIV hi ha testimonis escrits d'aquest recorregut penitencial que porta als "catinencs" fins a l'ermitori. El dissabte, en el recorregut de pujada, els romers travessen l'Avellà, la Llècua, el nucli històric d'Ares del Maestrat i arriben fins al seu destí pels termes de Catí, Morella, Ares i Castellfort.

A la Rogativa de Catí a Sant Pere de Castellfort es manté la tradició processional d' acompanyar la creu i les banderes. Els cantaires entonen l''O Vere Deus' que remunta a altres temps. Un dels moments més emotius és l'arribada a Sant Pere, on s'espera els pelegrins amb les calderes de coure que contenen faves i arròs.

La peregrinació de la Rogativa de Catí a Sant Pere de Castellfort té nombrosos elements singulars. Les capes negres o marrons que cobreixen els pelegrins i la «barretina» formen part de la vestimenta tradicional. El mateix succeeix amb la gastronomia. A més, no falta el formatge fresc de Catí, l'aigua de l'Avellà, el requesó, la mel, l'aiguardent, el moscatell ... Es tracta, en tots els casos, d'aliments anteriors al descobriment d'Amèrica i destaca l'absència de carn.

CATÍ

Coneix més sobre aquest pintoresc municipi, carregat de tradició i costums i amb un incomparable patrimoni monumental.


Molt a prop de tu!

964 409 015 / 964 409 081

Més informació i reserves.

 

La Capella de la Comunió



Interior de l' església parroquial, al nucli històric de Catí, la Capella de la Comunió presenta unes impressionants pintures al fresc i una bella decoració de mitjan segle XVIII de Pascual Mespletera.